Terrence, jugador d’alçada

Terrence Bieshar, alumne de 1r de batxillerat, juga amb el Joventut de Badalona, després d’haver passat pel Barça i pel Ribes. Des d’allà a dalt ens contesta algunes preguntes sobre la seva progressió.

Quan fa que jugues a bàsquet?

Des de finals de sisè de primària, com que tinc el pavelló de Ribes davant de casa i m’estava avorrint vaig decidir anar a mirar els entrenaments. El que jo no sabia és que just en aquell moment estaven jugant els meus amics de classe, i en el moment en el que vaig entrar el seu entrenador em va veure i em va preguntar si volia venir a entrenar algun dia. Jo en principi no volia però el final em van convèncer perquè hi anés, i en aquell moment va començar tot.

Per quins equips has passat?

He estat jugant la final de la temporada de 2009-2010 amb el Ribes, la temporada següent ja vaig fitxar pel Barça on vaig jugar dues temporades seguides al Infantil B. Després del segon any em van dir que podia decidir quedar-me però jugar poc o anar-me’n i a un altre equip i jugar molt. Vaig decidir anar-me’n i el dia següent em va fitxar La Penya, el Joventut de Badalona, per poder jugar amb el cadet B. Vaig passar al cadet A i ara estic el junior preferent.

Com vas reaccionar al saber que jugaries amb la selecció holandesa?

La veritat és que no tenia moltes ganes perquè tornava de campionats d’Espanya quedant cinquens i sabent que podíem haver guanyat. Per això vaig tornar cansat, i tenia ganes de descansar i no de seguir tot l’estiu entrenant. Un cop hi vaig anar, em van agradar bastant els companys i els entrenadors eren molt amables. Llàstima que no vam passar de la fase de grup a l’Europeu després d’haver guanyat contra Dinamarca, que el final van ser els que van guanyar el campionat.

Quins plans de futur tens?

Jo crec que no m’he de fer moltes expectatives d’on puc arribar i tot això, jo nomes vull viure la meva vida com ho estic fent ara mateix no em vull amoïnar massa amb el que pot venir o no.

Has fet cap esport més?

De petit vaig fer piscina durant una temporada i després també una mena de karate però no em va agradar gens perquè en aquella època la meva passió era el futbol.