Andrea
Góngora i Kenia Saura
A
Ribes competim en tres categories d’handbol: els petits juguen al Handbol
Costerets, després està l’Handbol Ribes (tant femení com masculí) i per últim
la Joventut Ribetana, La Juve, que són els més grans. Hem entrevistat en Gorgo
Góngora, jugador de La Juve i exalumne de Can Puig, per a que ens expliqui una
mica el seu paper en l’handbol de Ribes en aquests darrers anys.
Per
què vas decidir apuntar-te a handbol?
Per
dos motius realment: el principal motiu va ser per que fa quatre anys vam fer
un equip d’handbol a Can Puig, en una activitat extraescolar, que portava
l’Alexis, el coordinador de l’Handbol Ribes i dels Costarets. L’activitat es va
acabar i vam quedar tres persones amb ganes de jugar. Des de aquell moment, jo
i els dos més que quedaven, vam decidir apuntar-nos a la Juve, i ens va agradar
bastant. El segon motiu va ser que portava sis anys sense fer esport i a través
de l’handbol vaig poder començar de nou.
Quin
any vas començar a jugar?
Fa
quatre anys vaig començar a Can Puig i fa tres a la Juve.
Què
feu més, entrenaments físics o tècnics? Quant duren?
Fem
més entrenaments físics que no tècnics, però podria dir que més o menys els dos
per igual. I duren una hora i mitja, dos cops per setmana.
En
quina posició jugues?
Vaig
jugar d’extrem, però al dia d'avui la meva posició és de pivot.
L’any
passat La Juve va pujar de categoria: quina sensació et va produir?
Bona,
perquè el treball que has fet durant dos anys et compensa ja que amb el temps
has millorat, i ho acabes veien en el resultat.
Quina
és la teva opinió de l’handbol femení?
L'any
passat vaig estar de segon entrenador amb l'infantil femení de l’Handbol Ribes.
Penso que s'ha treballat molt bé la base, i crec que no hi ha diferència amb el
masculí.
On
vols arribar amb l'equip que entrenes?
Al
ser nens de sis anys, el que vull es que s'ho passin bé jugant a handbol i així
l'any que ve vulguin tornar a jugar.
Algun
cop has volgut deixar-ho?
Sí,
l'any passat, per una lesió en el genoll, ja que vaig estar set mesos sense
jugar, però quan vaig recuperar-me vaig voler seguir jugant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada