dijous, 19 de desembre del 2013
Terrence, jugador d’alçada
Terrence
Bieshar, alumne de 1r de batxillerat, juga amb el Joventut de Badalona, després
d’haver passat pel Barça i pel Ribes. Des d’allà a dalt ens contesta algunes
preguntes sobre la seva progressió.
Quan fa
que jugues a bàsquet?
Des de
finals de sisè de primària, com que tinc el pavelló de Ribes davant de casa i
m’estava avorrint vaig decidir anar a mirar els entrenaments. El que jo no
sabia és que just en aquell moment estaven jugant els meus amics de classe, i en
el moment en el que vaig entrar el seu entrenador em va veure i em va preguntar
si volia venir a entrenar algun dia. Jo en principi no volia però el final em
van convèncer perquè hi anés, i en aquell moment va començar tot.
Per
quins equips has passat?
He estat
jugant la final de la temporada de 2009-2010 amb el Ribes, la temporada següent
ja vaig fitxar pel Barça on vaig jugar dues temporades seguides al Infantil B.
Després del segon any em van dir que podia decidir quedar-me però jugar poc o
anar-me’n i a un altre equip i jugar molt. Vaig decidir anar-me’n i el dia
següent em va fitxar La Penya, el Joventut de Badalona, per poder jugar amb el
cadet B. Vaig passar al cadet A i ara estic el junior preferent.
Com vas
reaccionar al saber que jugaries amb la selecció holandesa?
La
veritat és que no tenia moltes ganes perquè tornava de campionats d’Espanya
quedant cinquens i sabent que podíem haver guanyat. Per això vaig tornar
cansat, i tenia ganes de descansar i no de seguir tot l’estiu entrenant. Un cop
hi vaig anar, em van agradar bastant els companys i els entrenadors eren molt
amables. Llàstima que no vam passar de la fase de grup a l’Europeu després
d’haver guanyat contra Dinamarca, que el final van ser els que van guanyar el
campionat.
Quins
plans de futur tens?
Jo crec
que no m’he de fer moltes expectatives d’on puc arribar i tot això, jo nomes
vull viure la meva vida com ho estic fent ara mateix no em vull amoïnar massa amb
el que pot venir o no.
Has fet
cap esport més?
De petit
vaig fer piscina durant una temporada i després també una mena de karate però
no em va agradar gens perquè en aquella època la meva passió era el futbol.
Handbol a Ribes.
Andrea
Góngora i Kenia Saura
A
Ribes competim en tres categories d’handbol: els petits juguen al Handbol
Costerets, després està l’Handbol Ribes (tant femení com masculí) i per últim
la Joventut Ribetana, La Juve, que són els més grans. Hem entrevistat en Gorgo
Góngora, jugador de La Juve i exalumne de Can Puig, per a que ens expliqui una
mica el seu paper en l’handbol de Ribes en aquests darrers anys.
Per
què vas decidir apuntar-te a handbol?
Per
dos motius realment: el principal motiu va ser per que fa quatre anys vam fer
un equip d’handbol a Can Puig, en una activitat extraescolar, que portava
l’Alexis, el coordinador de l’Handbol Ribes i dels Costarets. L’activitat es va
acabar i vam quedar tres persones amb ganes de jugar. Des de aquell moment, jo
i els dos més que quedaven, vam decidir apuntar-nos a la Juve, i ens va agradar
bastant. El segon motiu va ser que portava sis anys sense fer esport i a través
de l’handbol vaig poder començar de nou.
Quin
any vas començar a jugar?
Fa
quatre anys vaig començar a Can Puig i fa tres a la Juve.
Què
feu més, entrenaments físics o tècnics? Quant duren?
Fem
més entrenaments físics que no tècnics, però podria dir que més o menys els dos
per igual. I duren una hora i mitja, dos cops per setmana.
En
quina posició jugues?
Vaig
jugar d’extrem, però al dia d'avui la meva posició és de pivot.
L’any
passat La Juve va pujar de categoria: quina sensació et va produir?
Bona,
perquè el treball que has fet durant dos anys et compensa ja que amb el temps
has millorat, i ho acabes veien en el resultat.
Quina
és la teva opinió de l’handbol femení?
L'any
passat vaig estar de segon entrenador amb l'infantil femení de l’Handbol Ribes.
Penso que s'ha treballat molt bé la base, i crec que no hi ha diferència amb el
masculí.
On
vols arribar amb l'equip que entrenes?
Al
ser nens de sis anys, el que vull es que s'ho passin bé jugant a handbol i així
l'any que ve vulguin tornar a jugar.
Algun
cop has volgut deixar-ho?
Sí,
l'any passat, per una lesió en el genoll, ja que vaig estar set mesos sense
jugar, però quan vaig recuperar-me vaig voler seguir jugant.
Pedres... i el museu de Begues.
Sabela Reigosa, 4t d’ESO
El dia 5
de novembre, els alumnes de 4t de l'optativa de Biologia vam anar a visitar un
museu per veure les diferents pedres que poden existir i per saber com
analitzar-les segons el tipus i la imatge que donen. Al matí tothom va anar pel
seu compte i tots vam quedar directament a l'estació de Sitges per agafar un
tren direcció Gavà. En arribar, vam agafar un bus per anar a Begues. Quan el
bus va arribar, vam anar cap a la muntanya i allà vam començar l'activitat.
Abans de tot, els professors/es ens van donar un dossier amb diferents tipus
d'exercicis perquè anéssim fent durant el dia. Es tractava d'anar buscant
diferents pedres i després analitzar-les segons el que et demanés l'activitat.
Al final, vam baixar caminant de Begues fins a Gavà i en arribar vam haver
d’anar fins a l'estació per marxar cap a Ribes un altre cop. Va ser una
excursió interessant, ja que gràcies a això vam poder conèixer alguns tipus de
pedres que no coneixíem i vam visitar un museu que no havíem visitat mai.
Sortida al Delta de l’Ebre.
Carlota Franco, 2n d’ESO
El dia 3 d’octubre els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió al Delta de
l’Ebre juntament amb alguns alumnes de 2n de Batxillerat. En arribar, vam
entrar dins d’una sala on un home ens va explicar com es planta l’arròs,
ensenyant-nos un Power Point. En acabar, vam fer grups per poder donar un petit
tomb amb un carro amb cavalls. Els que ja havíem acabat el tomb, vam anar a
plantar arròs mentre els de Batxillerat anaven en bicicleta. Ens vam posar en filera
al llarg del camp, i de 10 en 10, més o menys, anàvem entrant dins el fang. Ens
vam penjar al braç un cistell ple de llavors que vam anar llençant mica en
mica.
Quan tots vam acabar vam pujar en una mena de barca en grups de 7 ó 8
persones, un dels quals anava dret al final de la barca, per poder remar. En
acabar de fer totes les activitats, vam anar a dinar. Va ser una excursió molt
divertida i interessant.
Visita a Montblanc i al museu del vidre
El dia 29 de
Novembre de 2013 els alumnes de 1r d’ESO vam fer la nostra primera excursió del
curs. Al matí, ens vam trobar davant de la Masia de Can Puig. Tots estàvem molt
contents. Vam arribar a Vimbodí i allà vam esmorzar tots junts. Tot seguit, els
tutors ens van dividir en dos grups i uns van anar al taller de vidre fos, i
els altres al museu a veure una demostració de vidre bufat.
Al taller de vidre vam fer un platet de vidre amb la
tècnica de vidre fusió i els vam decorar al nostre gust. Al museu del vidre de
Vimbodí, un mestre vidrier ens va fer la demostració del vidre. Quan vam acabar
vam anar a Montblanc, una població medieval. Allà vam fer un joc on havíem de
situar en un planell que ens havien donat els tutors les muralles de Montblanc.
Quan vam acabar, vam
anar cap a l'autobús i vam tornar cap a casa. Va ser molt divertit!
Els alumnes de Tecno i la beguda de cola
Carla Torres
El passat 20 de
novembre els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat que cursem tecnologia com a
optativa, vam anar a Martorelles a la fàbrica de Cobega S.A., que és la que
embotella els productes de The Coca-Cola
Company, empresa que engloba diferents tipus de refresc, com pot la
Coca-Cola (Light, Zero, Normal, Cherry, etc.), Sprite, aigua Aquabona, sucs
Minute Made, etc.
En arribar ens van
portar a una sala on ens van presentar amb unes diapositives les instal·lacions
que ocupen, com ho tenen repartit, com treballen, diferents vídeos de
publicitat de Coca-Cola... En acabar tota aquesta introducció per tenir una
mica d’idea, ja vam entrar cap a la zona on es veia tota la maquinària dels
envasos dels diferents productes, laboratoris on verifiquen que els productes
no sobrepassin el contingut de sucre en el cas de la Coca-Cola, i que estigui
tot correcte en aquest aspecte. Tots aquests processos, no els veiem
precisament des d’una distància curta, ja que estava prohibit entrar a la zona i
per tant vam accedir a uns passadissos on es veia tot des de dalt. Això ens va
decebre una mica, ja que pensàvem que ho podríem veure de més a prop i ens
anirien explicant els passos de cada màquina més detalladament.
En acabar tot el
recorregut per passadissos envoltats de màquines, ens van donar un detall de la
fàbrica, una gorra amb el logotip de Coca-Cola, i una llibreta petita.
En general
l’excursió va estar molt bé, ens van convidar a un refresc... però penso que
podríem haver tret més profit d’aquesta sortida si haguéssim pogut baixar on
estava tota la maquinària per veure com funcionava i com completaven el procés
d’embotellament.
Tot i això, va ser una excursió força profitosa i agradable.
dimecres, 18 de desembre del 2013
Ribes sobre rodes altre cop
Minna Yvonne Antón de
Vez i Helena Cardiel Arenas
Fa poques setmanes, un
nou promotor va presentar a l’Ajuntament de Ribes un projecte per a recuperar
l’antic autòdrom de Terramar i convertir-lo en un
parc temàtic que giri al voltant del món del motor.
L’autòdrom de Terramar,
situat al terme municipal de Sant Pere de Ribes, va ser el primer autòdrom que
es va construir a l’Estat Espanyol, i el cinquè del món, concretament el 28
d’octubre de 1923. En aquest circuit s’hi va celebrar el Primer Gran Premi
Internacional a Espanya organitzat com a part dels actes inaugurals de
l’autòdrom. Va ser dissenyat per l’arquitecte català Jaume Mestres Fosas i fou
construït en només 300 dies amb un cost de 4 milions de pessetes. El circuit
consta de 2 quilòmetres de longitud i d’entre 18 i 22 metres d’amplada de pista.
L’actual
govern municipal veu amb bons ulls aquesta proposta ja que l’autòdrom
esdevindria altra vegada un lloc de referència i un actiu important per al municipi afavorint la
dinamització econòmica de la població. Aquest projecte estaria destinat a
convertir l’Autòdrom de Terramar en un lloc d’activitats i esdeveniments d’alt
nivell. Preveu la construcció de 135 viles destinades als socis, un hotel amb
110 habitacions dobles, 24 suites i
24 apartaments, un museu del motor, un centre comercial, un servei de
restauració de vehicles clàssics i un circuit internacional de kàrting situat
al sector oest de l’Autòdrom. A més, la masia-palau Torre del Clot esdevindria un club social i tot s’acabaria de
construir en un termini de dos anys.
Asseguren
que el projecte és viable i que encaixa amb les normatives i amb el pla
d’ordenació urbana municipal. De totes maneres es mostren prudents perquè
encara falta concretar el finançament. El consistori, però, ens recorda que aquest és un projecte més dels molts que
s’han presentat per a recuperar l’autòdrom en els darrers anys. Aquest cop serà
veritat?
Premis Josep Lluís Palacios
Zoa Glasmeyer i Judith Cabañero
El passat dimecres 13 de novembre
es va celebrar la primera edició dels Premis Josep Lluís Palacios. L’entitat
Òmnium Cultural-Garraf va organitzar
l’acte de lliurament d’aquests premis d’investigació i recerca sobre el Garraf,
dirigits a alumnes d’ESO i amb temàtiques diverses. L’acte va tenir lloc a la
sala d’actes de l’entitat cultural i esportiva Ger.
Recordem que Palacios va ser director
de l’IES Can Puig, regidor d’UM9 a la regidoria cultural en els primers governs
democràtics de Ribes i membre actiu per a la recuperació de la memòria
històrica.
Els treballs s’han premiat en dues categories: la
primera d’elles dirigida a alumnes de 1r i 2n d’ESO i la segona a alumnes de 3r
i 4t. Els premi estan dotats econòmicament, amb la intenció que els diners estiguin
destinats a material escolar o informàtic, llibres en català i sortides o
colònies.
Pau Garriga, com a representant del Ger, va
presentar l’acte i va dir que “aquests premis són molt importants creiem, són
un reconeixement social de la nostra comunitat a l’esforç i el treball
intel·lectual i formatiu que persones joves del nostre poble fan amb l’ànim de
superació, no respecte els companys, sinó lligat a la idea de millora i
enriquiment cultural. Per nosaltres, persones curioses i amb el múscul de
la memòria actiu, el 2013 també serà recordat, per què uns altres joves
catalans i de Ribes, van rebre un premi per la seva feina i el seu treball a la
voluntat d’esdevenir, en un futur no gaire llunyà, persones adultes, crítiques,
sensibles i lliures”. El lliurament de premis va ser presidit per l’alcaldessa
de Ribes, Anna Gabaldà que va dir que “reconèixer el treball dels nostres joves
i l’educació pública és la millor manera d’anar avançant cap a societats més
justes i lliures.”. Durant l’acte es va passar un muntatge audiovisual en
homenatge a Josep Lluís Palacios i després va intervenir la seva vídua, Mercè
Giralt.
El treball
premiat en la primera categoria va ser la Guia
turística del Garraf, realitzat per Núria Catena, Irene Garrido, Eva
Sánchez, Adrià Sistané i Pau Solsona, de l’INS Can Puig. A la segona categoria, el primer premi va ser pel treball Alberg domòtic a Jafra presentat pels
alumnes Marc García, Oriol Gràcia, Àlex Resa i Arnau Mestres, també de l’INS
Can Puig. El segon premi va ser pel treball Recuperació
de la flora del Garraf després d’un incendi realitzat pels alumnes Zoa
Glasmeyer, Anaïs Llop i Adrià Arnau, de l’INS Montgròs.
Hem rebut un premi
Núria Catena i Adrià Sistané
El passat dimecres tretze de novembre, a la sala d’actes de
l’entitat GER, es va celebrar el lliurament de premis de la primera edició dels
Premis Josep Lluís Palacios, en honor a l’historiador, polític, professor i
exdirector de Can Puig, que ens va deixar el gener de
2012.
Després d’un vídeo commemoratiu on es recordava la trajectòria de l’historiador,
es van escoltar les paraules de la seva dona, Maria Mercè Giralt, i dels
organitzadors i es va fer l’entrega de premis, dividits en dues categories
corresponents a primer i segon cicle de secundària.
El treball premiat de primer d’ESO és Guia
Turística del Garraf fet per Núria Catena, Irene Garrido, Eva
Sánchez, Pau Solsona i Adrià Sistané, i dos de segon cicle, Recuperació de la
flora del Garraf després d’un incendi per Zoa Glasmeyer, Adrià Arnau i Anaïs Llop i Alberg domòtic a
Jafre per
Arnau Mestre, Àlex Resa, Oriol Gràcia i Marc Garcia. Els guanyadors podrem veure publicats els nostres treballs i a més hem
rebut una dotació econòmica destinada a l’ajut del pagament d’activitats
educatives o de material escolar.
L’objectiu
d’aquests premis és motivar el treball en equip i recompensar els qui arriben a
la fita de fer un treball digne i interessant. Com a alumnes premiats,
recomanem que us esforceu i us presenteu als premis, perquè tots els esforços
tenen recompensa.
Quin peu calces?
Cada any passa el
mateix: comences primer de batxillerat amb unes matèries optatives que has
triat cinc mesos abans, quan estaves acabant 4t d’ESO. I després passa el que
passa: alumnes indecisos, por a haver-te equivocat, tries les matèries “que
tenen més sortida” però que després descobreixes que no t’agraden... I la sort
que tenim a Can Puig és que —més o menys— podem esmenar l’error. No serà que
triem massa d’hora o amb uns criteris equivocats?
Goretti Guzmán,
professora de Ciències Naturals i tutora de 2n ESO.
Creus que la tria
de les matèries a mitjans de 4t ESO està bé?
És precipitat?
Crec que es fa
massa aviat perquè no heu tingut prou temps per conèixer les matèries i saber
quines se us donen bé i quines no. Però si es trigués més temps a fer-ho, com
que només hi ha dos anys de batxillerat, tampoc no donaria prou temps a
preparar-se abans de la carrera; aquí és on està el problema.
A partir de què vas
decidir la teva tria? Algú et va ajudar o algú et va influenciar?
Vaig fer la meva
tria perquè vaig tenir una professora que em va influenciar, era professora de
biologia, va fer que volgués estudiar biologia i per tant ja vaig triar tot en
funció del que volia estudiar.
Creus que caldrien
més matèries optatives enfocades al batxillerat?
N’hi ha moltes, el
problema és que no es poden donar totes perquè no hi ha prou professorat, però
jo crec que més no caldrien però sí que els centres les poguessin oferir totes.
Quin peu calces?
Un 38.
Joan Sales, pare
d’una aluma de 1r de Batxillerat.
Creus que la tria
de les matèries a mitjans de 4t ESO està bé?
És precipitat?
Crec que és massa
precipitat en tan que no hi ha hagut una educació prèvia on s’hagi promogut la
recerca de la vocació i el talent de cada individu.
A partir de què vas
decidir la teva tria? Algú et va ajudar o algú et va influenciar?
De ben jove. A
partir de jugar amb les eines del meu avi. No em va influenciar ningú. Tant
sols van deixar que em realitzés.
Creus que caldrien més matèries optatives
enfocades al batxillerat?
Crec que sí perquè
pot ser una manera de que els alumnes aprofundeixin en altres matèries a la
recerca de la vocació pròpia, evitant
prendre decisions transcendents sobre l’orientació dels seus estudis, sense
haver experimentat abans cap contacte amb la matèria escollida.
Quin peu calces?
Un 45.
Xavier Rovira,
alumne de 1r de Batxillerat.
Creus que la tria
de les matèries a mitjans de 4t ESO està bé?
És precipitat?
És molt precipitat,
ja que penso que no som suficient madurs per prendre aquestes decisions tant
complicades i que s’haurien de fer en un moment en què nosaltres fossim més
madurs.
A partir de què vas
decidir la teva tria? Algú et va ajudar o algú et va influenciar?
He estat
influenciat per l’entorn bàsicament, tant pel nivell educatiu com per les
amistats, la família i els mitjans educatius ja que diuen que el batxillerat científic
té més sortides laborals i això directa i indirectament va fer que decidís per
fer el científic. També em veia amb totes les capacitats de treure-me’l.
Creus que caldrien
més matèries optatives enfocades al batxillerat?
És veritat que hi
ha matèries que ponderen més a l’hora de fer la selectivitat i que no es fan a
tot arreu i això és un recurs que cada institut ha de
buscar. No obstant això, les matèries que es fan aquí són prou bones i
influents per als futurs estudis que vulguis fer.
Quin peu calces?
Un 44.
Tornen els Zombies a Sitges
Lavinia Izvoranu, 2n batxillerat
Que tothom s'amagui o fugi: Sitges torna a estar envaïda
pels zombies. Com molts aficionats i aficionades esperaven, la Zombie Walk 2013
per fi va arribar a Sitges, aquest any el 12 d'octubre. Encara que la crisi ens
treu moltes coses bones, no ens ha pogut treure aquest esdeveniment que s'ha
convertit ja en una tradició. Com tots els anys, la gent es prepara per ser
atacada pels zombies i convertir-se en un d'ells. Moltes persones fan hores i hores
de cua per poder maquillar-se, encara que no tothom arriba puntual i no
aconsegueix plaça. Aquest any també es van repartir uns quants tiquets gratis
per poder ser maquillats per gent professional: el nombre de places ha
disminuit, però el resultat segueix sent el millor. Cada any els zombies fan
una pasejada i recluten més i més gent per a l’any següent.
Divendres a Ribes
Judith Cabañero, Clàudia Franco i Carla Jacas / Fotos: Clàudia Franco
Els dies 11, 12 i 13 de novembre, el programa Divendres de TV3, un magazin informatiu que fan cada tarda
sobre les 17 hores, va venir a Ribes a gravar les
històries més emblemàtiques del nostre poble. Un dels presentadors del programa, l’Espartac Peran, visita un poble diferent de
Catalunya cada setmana; des dels estudis de TV3 hi ha l’altre presentador, en
Xavi Coral, que parla dels temes d’actualitat acompanyat d’altres contertulians.
Aquest cop, el protagonista va ser el nostre poble.
El programa va ser enregistrat
des de la Plaça Marcer al llarg de tota la setmana. Dilluns va ser el primer
dia: van fer les Paraules en Ruta, una secció que dirigeix l’enigmista i filòleg
Màrius Serra, on s’expliquen quines són les paraules i/o expressions més
tradicionals i més conegudes del poble. Aquest mateix dia també van
estar presents els bastoners de Ribes i els de les Roquetes. Es van explicar
les diferències de vestimenta i de balls que hi ha entre uns i altres, i finalment
van fer una ballada conjunta amb El Plegafems,
el ball més típic ribetà.
El dimarts va ser el dia més culinari. Van parlar de les
carxofes i dels plats típics cuinats a Ribes juntament amb la famosa cuinera Carme
Ruscalleda i amb la Dra. Folch. També van
parlar de sostenidors. Sí: sostenidors. Fa molts anys, aquí a Ribes hi va haver
la fàbrica Belcor, una gran fàbrica tèxtil molt coneguda aleshores. En Francesc
Puertas (res a veure amb en David...) va explicar les curiositats que més
desconeixem dels sostenidors i va demostrar que cap dona porta correctament la
seva talla. Aquest home fins i tot ha dissenyat una App pel mòbils per calcular
la teva talla (si hi ha alguna interessada/ o interessat, mai se sap: l’aplicació
es diu Sayfit).
Dimecres van començar entrevistant el professor de
música del nostre institut, en David Puertas, que va parlar de la creació de
les notes musicals i —per variar— dels seus famosos enigmes musicals anomenats
Sidokus, que no para de vendre a Alemanya. Va parlar de Stravinsky i de la
sardana i va tocar el flabiol. Aquella tarda també van entrevistar els membres
de l’associació Junts en Acció que promou la integració de joves discapacitats
i la pràctica de l’esport amb ells: spinning, atletisme, gimnàstica, dansa,
vela i molts d’altres esports.
I dijous vam acabar la setmana amb espais enregistrats
els dies anteriors. Al principi del programa, el presentador d’esports de TV3
ribetà, Xavi Valls, va esmentar les principals recomanacions del poble, fent un
recorregut per Sota-Ribes, els Colls i Miralpeix i altres paratges de Ribes.
També van nomenar els Pastorets de Ribes i el Passebre Vivent Parlat, que és un
dels pocs pessebres vivents parlats de tot Catalunya. Tot seguit van parlar de
la fundació de la llet materna creada al Garraf, una associació de dones amb
excedent de llet que n’ofereixen a aquelles dones que no en poden tenir per
qualsevol raó. Els alumnes de batxillerat de Cultura Audiovisual vam
assistir-hi com a públic, vam poder visitar les unitats mòbils de la tele,
preguntar als tècnics allò que ens interessava i entendre millor com es fa un
programa d’aquestes característiques. Donem les gràcies a la producció del Divendres per l’atenció que ens van
dedicar.
Whatsapp: mètode destructiu per les parelles
Núria Bonet
“La teva ultima
connexió és de fa 5 minuts i jo t’he enviat un whatsapp en fa 10, perquè no
m’has contestat? Què estaves fent?”. Això és un clar exemple del començament
d’una discussió provocada per l’ús del Whatsapp, que fa generar una certa
desconfiança. Les noves tecnologies i les noves formes de comunicació s’han
convertit en una eina indispensable en el nostre dia a dia però no som conscients
de totes les discussions i separacions que provoquen.
Abans, si el
“doble check” no era fiable per saber si la teva parella havia llegit el
missatge, ara amb l’ “última connexió”, la fiabilitat és del 100%. Que l’altre
persona sàpiga a quina hora has deixat d’utilitzar el Whatsapp pot convertir-se
en un gran problema quan aquesta et digui: “Ahir després de dir-me bona nit vas
estar en línia fins tard, amb qui parlaves?” Aquí hauràs de donar una
explicació que probablement no serà molt fiable...
Al principi
d’una relació, el Whatsapp pot ser favorable, ja que sempre és agradable que
ens diguin coses boniques i respondre amb coses encara més boniques. Però amb
el temps comencen els efectes negatius, al pensar que certa persona passa de
tu, o ja no et diu les coses que a tu t’agradaria llegir i tot això acompanyat
de la gelosia i el control sobre aquella persona. Un estudi —ves a saber qui
l’ha fet—confirma que 28 milions de parelles ho han deixat a causa de petits
detalls que s’anaven acumulant per culpa del Whatsapp.
Crec que, a
vegades, l’obsessió en controlar algú acaba amb la relació d’una forma molt
lletja, ja que possiblement moltes de les parelles que ho deixen per culpa del
Whatsapp, ho acaben deixant a traves del mateix. Igual que una persona que no
se sent estimada via Whatsapp, interpreta la falta de carinyo en la relació i
opta també per deixar-ho córrer. No ens deixem enganyar: les paraules se les
emporta el vent. Veritablement saps que una persona t’estima quan t’ho demostra
en el dia a dia: quedeu-vos amb això!
Promoció ’97: superpoblació o motivació pels estudis?
Axel Gaitan, Arnau Labaria, Milos Christoforou.
Tots sabem que la promoció del 97 de l’INS Can Puig és
una promoció particular. Ha coincidit de ple amb les nombroses vagues, manifestacions
i fins i tot amb l’intent de canvi cap als “netbooks”, però a més d’això també
és una promoció especial pel que fa al nombre d’alumnes i és que al primer any
de secundaria superaven notablement la xifra de 110 alumnes i aquesta xifra
s’ha mantingut fins fa poc.
Aquest fenomen no és gens estrany i menys considerant que
l’institut veí, l’INS Montgròs, superava amb prou feines els 50 alumnes. Sent
una mica previsors esperàvem que aquest fenomen de superpoblació desaparegués
al passar als estudis postobligatoris. Però el nombre d’alumnes no ha baixat gaire:
a 1r de batxillerat els matriculats són un total de 92 també contant-hi els poc
més de 20 que han vingut des d’altres centres.
Significa això que estem davant d’una generació motivada
pels estudis? O només serà un fenomen de superpoblació? La resposta requereix
de temps ja que és molt freqüent que alguns alumnes canviïn d’estudis, cap a
cicles formatius per exemple, degut a diferents raons. Si mirem els matriculats
a 2n de batxillerat veiem que el nombre és quasi la meitat respecte a 1r de
batxillerat. Així que estem completament segurs que les respostes vindran amb
el temps. Nosaltres preferiríem que la promoció del 97 fos una gran motivada pels
estudis.
AQUEST CURS, BODY DUB A CAN PUIG
Els alumnes de Cultura Audiovisual de primer de
batxillerat estem preparant un Body Dub en el que participarà tot l’ institut. El Bodydub és un vídeo basat en
coreografies de percussió corporal que transcorre en diferents espais sempre seguint el compàs
d’una cançó. En el nostre cas serà la cançó Pa
amb oli i sal dels Blaumut. Al nostre Body Dub incorporarem una petita
modificació i no farem només percussió amb el cos, sinó que també farem sonar
l’institut: pissarres, taquilles, taules, cadires, escales... Comptarem amb la
presència i col·laboració d’alguns dels membres del grup musical Blaumut que
ens donaran suport en aquesta iniciativa.
Ens hem inspirat en un vídeo de la
universitat de Vic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)