INFO K

El programa Info K va fer-nos una visita a l'institut per informar-se del Body Dub.

LA COVA

Ets capaç de reconèixer on és això?

En aquest gràfic podem observar la remodelació d’un espai de l’INS Can Puig. Podríem dir que és una part desconeguda i alhora desaprofitada. Heliana García és una alumna de 2n de batxillerat que ha fet un Treball de Recerca sobre com es podria habilitar aquesta part del centre anònima per la gran majoria, i a més treure'n profit d'aquelles aules inexistents, i fer-ne una de música, una d’informàtica, etcètera. Aquesta zona de l'institut es troba baixant la rampa, està a la part de sota de secretaria. T’havies fixat de que existia? 

CARNAVAL

Núria Bonet i Denise Palma

El passat 28 de febrer, com cada any, vam celebrar a Can Puig el carnaval amb moltes ganes. Tots els alumnes, desde 1r d'ESO fins a 2n de BATX i Cicle, vam sortir al pati a gaudir i disfrutar de la música que sonava. Els alumnes de batxillerat animaven la festa des de dalt del l’escenari i oferien grans espectacles improvisats que feien de la festa un gran moment del curs. La resta dels alumnes no es van quedar curts, ja que desde la pista del pati ho van donar tot. Com era d'esperar, l'alumnat portava disfresses d'allò més divertides i originals, improvisades la gran majoria amb una gràcia especial. Teniem de tot: animals, monjes, alumnes imitant al professorat, marujes... una festa d'allò més divertida. Realment el carnaval és una festa que serveix per perdre la vergonya, i al veure a tots els alumnes de l'insitut ballar, cantar, saltar i cridar... sense cap tipus de límit, va quedar més que demostrat que a Can Puig de vergonya no en tenim ni un pèl. Ara a esperar fins l'any que ve per retrobar-nos i tornar a disfrutar de la festa del carnaval de Can Puig. 

LA VIDA UNIVERSITATIA D'UN AMERICÀ

Ferran Sánchez i Xavier Rovira

 

El passat mes de gener, les portes de l’INS Can Puig es van obrir amistosament per rebre l’universitari americà Jonathan Lee, un jove de 21 anys que actualment es troba cursant un grau d’Informàtica a la Universitat de MIT (Massachusetts Institute of Technology), una de les universitats amb més bon renom dins l’àmbit tecnològic a nivell mundial. En Jonathan va viatjar fins a Barcelona per tal de fer un seguit de xerrades sobre les seves experiències en el context educatiu als Estats Units d’Amèrica.  Durant les xerrades que vam mantenir, vam tractar temes molt diversos:

 

Com és la vida d’estudiant als EUA?

Bé, les universitats es converteixen en la teva nova llar, t’ofereixen un ventall de possibilitats molt ampli, pots establir-te en habitacions, apartaments independents, fraternitats... La meva opció des d’un bon principi ha estat la fraternitat, la qual us recomano en cas que se us plantegés la situació. En el meu cas, podríem aclarir que la universitat esdevé totalment la meva nova llar ja què em trobo a 6 hores de vol de la meva ciutat natal, Los Angeles. 

 

­Com valoraries el cost de la vida als EUA?

És complicat, ja què depenent de la zona on visquis, els preus son totalment diferents, per exemple, ciutats com ara Nova York, Los Angeles o San Francisco compten amb uns costos força elevats respecte a d’altres ciutats.

 

Quin grau de dificultat planteja l’entrada a la universitat als EUA?

Honestament, he de dir que als EUA hi ha un alt grau d’exclusió a l’hora d’entrar a la universitat, principalment perquè el finançament per entrar-hi normalment funciona a través de préstecs que provenen del govern, per tant en molts casos, depenent de factors socioculturals molts préstecs no són atorgats. No obstant això, els costos són molt elevats. En el meu cas particular, vaig finançar-me a través de préstecs del govern, possibilitat, que com ja he dit anteriorment, molts no tenen. Per posar un exemple del cost anual d’un curs universitari, jo pago uns 50.000 € més 10.000 € més variables depenen de l’allotjament. En alguns casos extraordinaris, hi ha empreses que acorden prèviament amb l’estudiant un finançament en el qual l’empresa li cobreix les despeses a canvi d’un futur contracte laboral.

 

Ens podries parlar una mica sobre la influència de les tecnologies en l’educació als EUA?

Bé, aquest aspecte depèn molt de l’economia de la qual disposin els centres educatius on estudiïs, ja què com més diners més tecnologia. A la meva universitat, al MIT disposem d’algunes classes circulars interactives (amb un cost de milers i milers de dòl·lars) que compten amb un elevat nombre de projectors en els quals s’hi projecta el que diu el professor al ritme en que ho explica pel voltant de l’aula. En el meu cas, la tecnologia predomina completament en tots els espais de la universitat. Tot i això, quan era més jove i anava a l’institut, he de dir que disposàvem de poca tecnologia, tot i això, hi ha molt instituts on els professors controlen les classes mitjançant tablets.

 

Amb quins incentius compta un alumne per assistir a classe?

Degut a la gran autonomia amb la que comptem a la universitat, els alumnes necessitem alguns incentius per anar amb ànims a classe. Personalment a la meva universitat, comptem amb uns horaris molt flexibles que ajuden molt durant èpoques d’exàmens. A part d’això també comptem amb diverses aplicacions per smartphone que ens ajuden a interactuar amb el professor, tot proporcionant-los la oportunitat de fer-los preguntes en qualsevol instant del dia. 

 

Què tens pensat fer en el futur?

Realment encara no sé ben bé què faré en un futur llunyà. Actualment, a l’estiu, faig pràctiques amb una durada d’un mes en diferents empreses, que m’ajuden molt a veure cap a on m’agradaria orientar-me professionalment. Tot i això encara tinc bastants dubtes al respecte.

 

Finalment una pregunta més personal: realment les festes a les fraternitats són com reflecteixen les pel·lícules?

(Riu). Sí que són bastant semblants a com apareixen a les pel·lícules tot i que no són tant masclistes com les volen pintar. No obstant això, al MIT actualment les tenim prohibides degut a que un noi va trencar un sostre solar i va caure d’una altura força considerable fent-se algunes ferides lleus. 

ADRIÀ FONT SOBRE LA MOTO

Angel Mata i Àlex Saura

A Can Puig el veureu pels passadissos caminant, com tothom. Però on millor es troba és sobre la moto. Quan vas començar a córrer en motos?

Vaig començar a l’any 2006 a l’enduret de Les Gunyoles. Tenia 6 anys. A casa el meu pare sempre ens havia inculcat l’afició a la motocicleta de muntanya. Ell en la seva època va ser pilot d’enduro i el meu germà també va començar de ben petit a competir en aquesta modalitat de moto de muntanya o “rally” per camins o corriols de muntanya amb més o menys dificultat i dins d’aquest recorregut hi ha zones cronometrades anomenades especials on es decideix la classificació. En l’enduret (modalitat d’enduro adaptada a nens), es participa acompanyat d’un pilot adult anomenat motxiler per ajudar als nens en els trams amb més dificultat. Aquesta és l’especialitat que corro actualment on el meu germà em fa de motxiler.

Quina moto tens?

Actualment tinc una KTM SX85 i participo dins de la categoria MX85.

Per a quin equip corres?

Actualment corro per el Moto Club Sitges, amb la preparació de les motos per part de VNGmotosport.

Has guanyat trofeus? Sí, alguns. El més destacat és que sóc campió de Catalunya de Resistència (2011 i 2009), sotscampió d’Espanya d’endurets (2013) i 3r classificat al campionat d’endurets alevins (2010) i al campionat territorial de Barcelona (2008).

Actualment segueixes actiu al món de les motos?

Sí, actualment participo al campionat de Catalunya d’endurets, al d’Espanya i esporàdicament a algun de MotoCross del campionat de Catalunya.

Quines motos has conduit?

Polini 50 (automàtica), Polini 65 (amb marxes), Yamaha YZ85 (amb marxes) i Ktm SX85 (amb marxes).

NEKNOMINATION

Luisa Hurtado

L’estiu passat, una de les pràctiques de moda entre els joves, va ser el balconing: aquesta activitat va omplir diaris i va acaparar noticies per haver causat vàries morts. Aquest  joc que consistia en tirar-se a la piscina des d’un balcó que, contra més alt i perillós fos, millor: més diversió. Però els temps passen i les modes canvien; s’ha de ser innovador, no? Si el balconing està passat de moda, a veure quina nova moda podem seguir...

Una de les característiques dels joves és l’esperit d’innovació, així  un dia a un grup de joves Australians se’ls va acudir un nou joc, i li van posar el nom neknomination (significa: beu i nomena). El neknomination consisteix en ingerir la major quantitat d’alcohol possible en el menor temps, gravar un vídeo i penjar-lo al facebook, així aquelles persones que vulguin poden gravar el seu propi vídeo superant l’anterior, per posar-se al capdavant de la “classificació”. No tan sols es consumeix molt alcohol en poc temps sinó que també es fan barreges “explosives”. Com per exemple d’alcohol amb menjar de gos, oli de motor, orina o barreges de tequila, vodka i peixos de colors vius.

No cal dir que el neknomination és perillós, però parlant de números, aquest joc ha causat la mort de cinc joves del  Regne Unit i d’Irlanda en només un mes.

Aquells que practiquin aquest joc o estiguin pensant en fer-ho, s’haurien de preguntar si val la pena maltractar el seu fetge, provocar-se un coma o morir en el moment per uns quants “me gusta” o uns minuts de glòria.

El neknomination es suma  a la llista de modes peculiars ( per no dir estúpides)  que van des del repte de la canyella, el planking  o un dels més dolorosos, el repte del gel i la sal. I no explico de què van, que encara m’acusaran de provocar desgràcies...

RECERCA DE BATXILLERAT: UN TREBALL DE 365 DIES!

Recerca de Batxillerat: un treball de 365 dies!

Kenya Saura i Andrea Góngora

Hem fet una entrevista a una alumna de 1r de batxillerat (Aina Polo) i a una de 2n (Jacky Guitiérrez), per comparar com es veuen les coses d’un any a un altre, des que comences el Treball de Recerca a 1r de batxillerat fins que el presentes un any després. En general, els alumnes de primer no coneixen molt profundament de què es tracta aquest treball, i els de segon, després d’haver passat pel l’experiència, recomanen no deixar-ho per a l’últim moment i valoren positivament aquest tipus de treballs.

Aina Polo: Com es titula el teu Treball de Recerca? Com es veu a nivell familiar tenir un fill autista

Penses que té algun sentit fer el Treball de Recerca? No massa. A més, val massa nota en el global del batxillerat.

Creus que ens fan fer aquest treball per algun motiu en concret? Jo penso que ho han fet per a que aprenguem a fer projectes per nosaltres mateixos.

Quant de temps has dedicat a fer el projecte de Recerca? Quatre dies.

Creus que es correcte la forma d'avaluar el treball? Sincerament, no ho sé.

Quines coses bones has vist començant el teu treball? Podré apendre més sobre el tema que he escollit i així saber com es tracta i com es valora aquesta malaltia.

Jacky Guitiérrez: Com es titula el teu Treball de Recerca?Comparació de diversos hàbits alimentaris en diferents regions del món.

Penses que té algun sentit fer el Treball de Recerca? Sí, obviament té un sentit d’ensenyament, ja que gràcies a aquest treball podem tenir més coneixements d'un tema concret que ens agradi i fer-lo conèixer a altre gent.

Creus que ens fan fer aquest treball per algun motiu en concret? Suposo que fan perquè aprenguem com treballar en solitari. La qual cosa ens fa saber que en un futur tot serà així, que ens hem d'espavilar per nosaltres mateixos.

Quant de temps has dedicat a fer el Treball de Recerca? El temps que li he dedicat ha estat durant la semana de recerca de 1r de batxillerat i unes poques semanes més. Pero he de dir que ho he deixat per a l’últim moment i això ha estat un problema molt gros.

Creus que es correcte la forma d'avaluar el treball? Sincerament, no sé com avaluen, suposo que miren el teu seguiment durant el curs i a l'hora de la presentació doncs també. I òbviament, es miren tot el teu treball cuidadosament. Crec que és correcte.

Quines coses bones has vist fent el teu treball? He descobert els hàbits nutrionals de diferents regions del món que jo no sabia i m'ha agradat fer-ho. M’ha semblat molt interessant.

TREBALLS DE RECERCA A LA PALESTRA

Treballs de Recerca a la palestra

Un bon grapat de Treballs de Recerca elaborats aquest curs per alumnes de 2n de batxillerat de Can Puig han estat presentat a diversos concursos, fòrums i congressos. Entre ells, destaquen Física i matemàtiques a la BV-2112 de Llorenç Escolà, Les plaques de control programades d’Albert Pérez,  Dona marroquina i societat catalana de Sabiha Bissbiss, Creació d’una empresa de serveis per a la dependència de Guillem Bogunyà, Préssecs, nectarines o paraguaians? Estudi genètic dels marcadors d’acidesa i forma en fruit del presseguer d’Andreu Rodríguez o Estudi de velocitats de desplaçament del teixit epitelial durant l'embriogènesi de Drosophila d’Andy Ravenna. Per cert: a la Grècia clàssica, la palestra era el lloc on se celebraven les lluites. Bona sort a tots i totes!

ROBÒTICA I PROGRAMACIÓ

Robòtica i programació

Departament de Tecnologies, Institut Can Puig

La robòtica, la domòtica, la programació i, en general, la tecnologia de control, han arribat a Can Puig. Fins fa poc, programar microcontroladors només era possible amb mans expertes, amb coneixements d’alt grau d’especialització i disposant de materials poc accessibles. Amb l’aparició del microcontrolador Picaxe, fer servir aquests petits elements —que són capaços de controlar l’encesa i apagada de llums automàticament, dispositius d’alarmes i, fins i tot, robots controlats amb comandament a distància—, ha quedat a l’abast de tothom.

Aquest petits elements són capaços de controlar qualsevol màquina, instal·lació, artefacte, sistema o element que es pugui connectar amb ells. Són econòmics i resulten senzills de programar i se’ls pot variar el programa introduït tantes vegades com es vulgui. Gràcies a això, al nostre Institut ja s’estan fent servir en projectes a partir de 3r d’ESO.

Regulació de semàfors (3r d’ESO). Alguns alumnes de 3r ja utilitzen aquest petit controlador en maquetes que simulen cruïlles de cotxes i vianants programant la seqüència dels semàfors.

Vehicle seguidor de línies (4t d’ESO). Des de fa uns quants cursos, els alumnes de 4t que ho desitgen poden construir i programar el seu vehicle seguidor. Es tracta d’un petit cotxe que, per ell mateix, és capaç de seguir una línea blanca o negra.

Alberg domòtica (4t d’ESO). Un grup d’alumnes, dins del projecte de recerca de 4t, va construir una maqueta d’un alberg domòtic. Es va programar l’encesa de llums exteriors automàtica en fer-se fosc, una alarma que detecta moviment, la regulació de la temperatura de l’habitacle i el control de les llums interiors amb comandament a distància. Aquest projecte ha estat premiat com a guanyador en el Premi Josep Lluis Palacios 2013 per a alumnes de 2n cicle d’ESO d’Omnium Cultural, també ha estat premiat en el concurs Robolot a nivell estatal en categoria lliure i a més va rebre el 1r premi del projecte de recerca de 4t del premis Sant Jordi de Can Puig.

Robot humanoide Imagina (1r Batxillerat). Aquest curs s’han introduït a 1r de Batxillerat pràctiques de programació de microcontroladors i, fins i tot, els alumnes que ho desitgin, podran arribar a programar i construir un robot controlat amb un comandament a distància.